Amb la Cova del Tabac, l’Espai Orígens ha iniciat un cicle de visites al territori que continuarà amb la volta a l’embassament de Sant Llorenç de Montgai

(22/02/2014) Les roques calcàries de la Serra del Mont-roig, situada a Camarasa, han servit aquest dissabte per explicar el paper que van tenir, geològicament parlant, en la formació dels Pirineus fa 70 milions d’anys, a l’etapa del Cretaci Superior. El xoc entre dues plaques tectòniques -Ibèria i Europa- va provocar l’aixecament d’aquestes muntanyes que conserven molts fòssils del seu passat més remot, quan aquesta mateixa terra estava sota un mar que dividia els dos territoris.

Una vintena de persones han participat en la visita guiada a la Cova del Tabac, que ha sortit des de l’Espai Orígens i que té com a objectiu gaudir i aprendre del paisatge que envolta el centre. En aquest sentit, d’aquí a un mes, el 22 de març, tindrà lloc una nova sortida programada que consistirà en fer la volta a l’embassament de Sant Llorenç de Montgai. L’entorn de l’equipament és característic avui dia pels seus contrastos, ja que està situat just a l’inici del Prepirineu, entrant per les comarques de la Plana de Lleida.

Els visitants han arribat fins aquesta cavitat, on es pot fer un recorregut de fins a 198 metres, que va ser formada per l’acció de l’aigua mitjançant l’erosió de les roques i la seva fragmentació. Al seu interior han pogut veure els traços que simbolitzen figures humanes, motius geomètrics i cossos estel·lars i que són originaris de l’Edat del Bronze. Les dotze pintures rupestres estan catalogades com a Patrimoni Mundial per la UNESCO des del 1998, any en què tot l’art d’aquest tipus que es conserva dins l’arc mediterrani va rebre aquesta qualificació. El seu mal estat de conservació ha servit per exemplificar la necessitat que la societat s’impliqui i sigui conscient de la importància de protegir el patrimoni arqueològic.

Un altre dels punts d’interès de la visita s’ha focalitzat en les diverses teories sobre el nom de la cova. A banda de les dites populars, que ho relacionen amb el possible ús dels contrabandistes com a magatzem de tabac, s’han posat de manifest altres hipòtesis que provenen de l’àmbit acadèmic i que estan fonamentades per treballs de recerca. Una d’elles, la vinculació de la cavitat a un antic poblament proper anomenat Tabac, al segle XII i que estaria situat ben a prop de Camarasa.

Durant el recorregut fins a la cova també s’ha donat informació sobre el tipus de vegetació que hi ha a la zona, bàsicament de tipus xeròfit. Es tracta d’una flora que necessita poca aigua i que s’adapta perfectament al medi, característic pels seus contrastos de temperatures, amb uns hiverns llargs i freds i estius prolongats i calorosos. L’excursió també ha servit per apropar la importància que té el sector primari en el territori, aprofitant que part del camí discorre per una de les vies de transhumància on encara s’hi conserven bordes, el refugi dels ramaders que dirigien el bestiar entre les comarques de la Plana i les del Pirineu.